Als EUA, els escriptors gaudeixen d'un culte molt particular, fent així de la seva vida una obra, tant vivint les aventures que narren com creant un espai de misteri fora de la imaginació.
És per això que escriptors com Hemingway (El vell i la mar, París era una festa), Steinbeck (El raïm de la ira), Jack Kerouack (Al camí) o Salinger, tots amb històries diferents, van fer de la seva vida la principal promoció de la seva obra.
​
De les primeres coses que tothom s'assabenta quan algú estudia a Salinger, és que tenia un caràcter reclusiu i asocial.
​
Sovint, donem molta importància a les excentricitats de molts autors que no tenen a veure amb el seu art, fent que quan veiem algunes obres les sobrevalorem o infravalorem depenent de la història que hi ha darrere, i a vegades no apreciem si en si té qualitat o no.

 

A més a més d'en Salinger, podem trobar a Thomas Pynchon o a Cormac McCarthy, dos reconeguts escriptors que també han guanyat fama en base a evitar-la.

Per saber més dels punts en comú respecte a l'asocial d'aquests tres autors, es pot llegir l'article "El talento de la evasión" del diari EL PAÍS publicat el cinc de novembre del 2006.
​
​
​